La correspond?ncia que Marian Espinal (Terrassa, 1897 - Cunit 1974) conservava al seu escriptori, est? formada per un conjunt de cartes i postals que el pintor va escriure a la seva fam?lia entre 1916 i 1931, i per un recull de cartes i postals que els seus amics, companys i altres persones li van enviar entre 1915 i 1965. Del primer grup s?n d'especial inter?s les cartes i postals enviades des de Par?s entre 1919 i 1921, per? tamb? les postals enviades des de Tossa l'estiu de 1918 o les cartes que va escriure a Maria Vancells els anys de prometatge, sense oblidar la carta on refereix als seus pares l'ajut que ha prestat a Togores, un ajut que ara podem saber que va resultar transcendent. Unes i altres s?n documents deliciosos que ens mostren la visi? del m?n d'un jove artista, entusiasta i gener?s, emp?s per l'ambici? de construir una obra i esdevenir un pintor reconegut.
Quant al segon recull, cal fer un esment especial a les cartes d'Enric Crist?for Ricart, marcades per un entusiasme no exempt d'ironia ni d'una indissimulada i afectuosa admiraci? cap al destinatari; les de Just Cabot, igualment afectuoses, per? en aquest cas la ironia domina en pla d'igualtat amb la xafarderia i la mordacitat m?s c?ustica; les d'un Joan Mir? que planifica la seva marxa a Par?s, les d'un Masvila de tornada de Tossa o instal-lat al Montseny, la d'Alexandre Plana i els seus suggeriments intempestius, per no parlar de la preciosa carta poema que Salvat Papasseit li va enviar com a present de noces, o de dues de les cartes trameses per Xavier Nogu?s, en la primera de les quals fa saber a Espinal que una filla de Salvat Papasseit ha mort prematurament i el posa al corrent de la col-lecta que han organitzat els companys per ajudar l'amic, i la segona en la qual, ja mort el poeta, li demana de participar en una nova col-lecta per ajudar la v?dua i pagar les despeses de l'enterrament.