Amb motiu de les nostres feines hem vist moltes dones que, havent passat el llindar dels 40, ploraven enyorades d'un bri d'afecte, d'un gest de complicitat, de mil car?cies que han quedat en l'oblit, o per projectes vitals estroncats. Tamb? hem vist un grapat d'homes de la mateixa edat que, plorant menys (ja ho diu The Cure: "Boys don't cry") tamb? traspuaven un malestar cristal-litzat en frustraci?, en incomprensi? de la crisi que estaven passant, i en anhels de recomen?ar poc concrets. Qui sap si les dones som de Venus i el homes de Mart... per? s? sabem que no ho tenim f?cil ni els uns ni els altres en els afers rom?ntics.
L'escrit relata algunes de les cites de la C?lia a la Web, les quals s?n recreades de manera caricaturesca per en Ximo des del punt de vista mascul?. Est? dedicat a aquells mariners i marineres que naveguen en Webs de contactes en un mar de cites successives, bo i pensant que porten el tim? de la seva travessia. Tamb? als n?ufrags que ja han desistit, reclosos en la seva illa solit?ria per? tranquil-la; i als qui han arribat a bon port (si m?s no, a algun tipus de port o similar...). En definitiva, a tots els qui, en un moment o altre, s'han atrevit a navegar.
L'?nic prop?sit que busquem en aquest llibre ?s entretenir i fer passar una bona estona, si b? el sentit de l'humor no est? exempt de cr?tica i de reflexi? intr?nseca.